Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1. Comunicativa lingüística i audiovisual. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1. Comunicativa lingüística i audiovisual. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de desembre del 2011

Poema de castellano

1 Señores: Una servidora,
Petra Perez Paticola,
cual la Academia Española
"Limpia, Fija y da Esplendor".

2 Pero yo lo hago mejor
y no por ganas de hablar,
pues les voy a demostrar
que es preciso meter mano
al idioma castellano,
donde hay mucho que arreglar.

3 ¿Me quieren decir por qué,
en tamaño y en esencia,
hay esa gran diferencia
entre un buque y un buqué?

4 ¿Por el acento?
Pues yo, por esa insignificancia,
no concibo la distancia
de presidio a presidió

5 o de tomas a Tomás,
ni de cargo al que cargó,
de un paleto a un paletó,
o de colas a Colás.

6 Mas dejemos el acento,
que convierte, como ves,
las ingles en un inglés,
y pasemos a otro cuento.

7 ¿A ustedes no les asombra
que diciendo rico y rica,
majo y maja, chico y chica,
no digamos hombre y hombra?

8 Y la frase tan oida
del marido y la mujer,
¿por qué no tiene que ser
el marido y la marida?

9 Por eso, no encuentro mal
si alguno me dice "cuala",
como decimos Pascuala,
femenino de Pascual.

10 El sexo a hablar nos obliga
a cada cual como digo:
si es hombre, me voy contigo;
si es mujer, me voy contiga.

11 ¿Por qué las Josefas son
por Pepitas conocidas,
como si fuesen salidas
de las tripas de un melón?

12 !Y no habrá quien no conciba
que llamarle firmamento
al cielo, es un esperpento!
¿Quien va a firmar allá arriba?

13 ¿Es posible que persona
alguna acepte el criterio
de llamarle Monasterio
donde no hay ninguna mona?

14 Si el que bebe es bebedor
y el sitio es el bebedero,
a lo que hoy es comedor
hay que llamar comedero.

15 De largo sacan largueza
en lugar de larguedad,
y de corto, cortedad
en vez de sacar corteza.





16 De igual manera me quejo
de ver que un libro es un tomo;
será tomo, si lo tomo,
y si no lo tomo, un dejo.

17 Si se le llama mirón
al que esta mirando mucho,
cuando mucho ladre un chucho
se le llamara ladrón.

18 Porque la silaba "on"
indica aumento, y extraño
que a un ramo de gran tamaño
no se le llame Ramón.

19 Y, por la misma razón,
si los que estáis escuchando
un gran rato estáis pasando,
estáis pasando un ratón.

20 Y sobra para quedar
convencido el más profano
que el idioma castellano
tiene mucho que arreglar.

21 Con que basta ya de historias
y, si al terminar me dais
dos palmadas, no temáis
por que os llame palmatorias.

dilluns, 7 de novembre del 2011

Sintagma nominal

Un Sintagma nominal com bé diu el nom és una oració que te nom i a més  te subjecte i que te predicat al subjecte hi ha un determinant, un nucli i un complement, Per exemple:

(La nena petita )La seria determinant .Nena el nucli i per últim el complement que seria petita

Ara be el predicat que te el mateix nucli (verb) det.Compl.

al subjecte el nucli seria un nom o pronom i al predicat seria un verb

Jovenet o nen?

La joventut es l'etapa de la vida entre la infancia i l'edat adultar.La joventut esta entre els 12 anys als 18 anys.
La sociologia lliga a aquesta etapa fets com l'emacipaciódel nucli familiar parental,
l'entrada en la majoria d'edat (amb conseqüències com responsibilitat penal plena o el dret de votar)i l'accés al món laboral o a una formació especialitzada.

dimecres, 26 d’octubre del 2011

Survival English



                                      SURVIVAL ENGLISH


Només farem això? Sí, només això. (Only this? Yes, that’s it)

Com acaba?  (How does it finish?)

Què hi ha de postre? (What’s for dessert?)

Amb qui vas? (a l'habitació, al grup, de parella) (Who is in :your betdroom,your group,your partner)

Em pots deixar un llapis si us plau?  (Can I have a pencil please?)

Em pots ajudar? (Can you help me?)

És obligatori? (Is it compulsory?)

No tinc son (Not the sliping)


Puc anar a fer punta (Can i sharpen the pencil)

                               PARAULES


              Avorrit (Boring)
              Salvavides (Lifejacket)
              Cometa (Kite)
              Tipa (Full)
              Contenta (Happy)   

dimarts, 18 d’octubre del 2011

edible clay


Ingredients:
- 200g of icing sugar
- 1 eggs white
Food-coloring


Preparation:
We put In a bowl 200g of almond flour, 200g of icing sugar and eggs white . We stir well until it becomes an uniform mass.

We divide though into parts that we can colour  with different colours,  till the colour is well distributed.
We can give shapes we like.







Listen to recipe

Plastelina comestible



Ingredients:
- 200g de sucre glas
- 1 clara d'ou
 -Colorant alimentari

Preparació:
 En un bol ficar 200g, de farina d'ametlla, 200g, de sucre glas i una clara d'ou. Remenar bé fins que quedi una massa uniforme.
Dividir la massa en parts que podrem acolorir amb diferents colors, ho amasses bé per que el color quedi ben distribuït.
Ja es pot donar les formes que es vulgui.

dilluns, 17 d’octubre del 2011

                                            Les receptes de la iaia
     A classe parlem sobre les receptes de la iaia:
     Les croquetes de la iaia de la Iris, és el que li agrada més a la Iris de la seva iaia, no sabem com és fan 
      perquè la seva iaia no li vol dir a ningú. El que si que sabem es que estan, molt bones!!!!!
  
 La pasta de colzes de la iaia del Pol, fa una pasta de colzes molt bona! A la pasta i posa tomate i formatge i...Esta molt bona!!!!!
     
La caxipanda de la iaia del Sergi, es molt bona! A la caxipanda i posa sanfaina la talla a trossos la fica  a la cassola fiquem el tomate i després posem els caragols i  trossos de llangonissa, i... 
    possem al forn. Esta molt bona!!!!!  (No recomanable fer-la no n'estic segur).


 El flam de la iaia de la Mar, esta molt bo! Sol li ha dit que es fa amb flam i caramel, però tenim la sensació
    que hi posa alguna cosa més, però esta molt bo!!!!!


     Però com no em pogut pujar una foto de la nostra padrina perqué no em tingut ocasió de veure-les os posem una padrina de lo més divertida:
http://www.youtube.com/watch?v=g774ccOIm74&feature=fvst

dimarts, 27 de setembre del 2011



                                         Aquesta és l'accentuació .
                                                             Agudes

Les paraules agudes s'accentuen quan la última síl·laba es tónica i quan acaben vocal o en -as,-es, -is, -os,  -us, -en i -in. Exemple:camió.


                                                                Planes

Les paraules planes s'accentuen quan la penúltima síl·laba ès tónica i quan no acaben en vocal o en -as, -es, is, -os, -us, -en  i -in.Exemple: Competencia.
                                                        ESDRÚJOLES

Les paraules esdrújoles s'accentuen sempre que la antepenúltima síl·laba es tónica. Exemple: Esdrújola.

                         Els   accents, què és posen, oberts o tancats?¿?¿?

                          à é è í ó ò ú                    

dilluns, 26 de setembre del 2011

Refranes de castellano

-Ande yo caliente que se ria la gente.

-No por mucho madrugar amanece mas temprano.

-A caballo regalado no le mires el dentado.

-Quien madruga dios le ayuda.